dilluns, 31 de març del 2008

Aquí uns arbres... aquí uns amics

La colla del parc de Sant Marçal

En Portulà sortia

a sa Pòrtula el primer

tradicional i feiner,

calçons amb bufes vestia.

Na Mata Saltarina

anava per ballarina,

però el bosc la va tapar

i el somni es va trencar.

En Tres de Bastos, quin embull,

amb tanta branca, i tant de trull.

Té mala cara, en Tort,

perquè li diuen lleig, orb,

geperut com no n’hi ha.

Podeu posa` al foc la mà:

és bo, és un tros de pa.

També té un posat grollerot

en Quatre potes, que és més grossot,

doncs també és ximple i bon al·lot.

En Garroverics, el que té,

és relam que va i que ve.

Na Serp volta tant poc a poc

que sempre és al mateix lloc.

Saps que diu, na Ce Trencada?

Que val més ben torta que mal dreçada.

Saps que diu en Contrafort?

Que el roure tant li fa,

que ben a la vista està,

que és ell, qui és més fort.

La Mata del Túnel té dins

un secret per als minyons

(xiquets, boixos, fillets, nins)

que juguen a conillons.

Al pi Gros, padrinet,

la ventada el va fer “net”.

I aquest és en Tros de Banc,

Si estas cansat de la volta,

aquí tens descans de franc.

En Quatre Coes va volar

amb aquell cap de fibló.

Idò... per afegitó

un responso. A resar:

Tant bo com eres... Pardal...

mira que ets inoportú...

deixa’ aquest parc sense tu.

Pobre parc de Sant Marçal!

·

1 comentari:

Francesc Mas i Castanyer ha dit...

Magnifiques aquestes oníriques imatges i molt ben trobats aquests versets.
No és gens estrany que pintors, escultors, arquitectes, ... copiïn les extraordinàries formes que ens dona la natura i que els arbres i els boscos acullin inspirin tantes llegendes i faules plenes d’éssers fantàstics. Éssers fantàstics que jo estic segur que hi son de veritat i estan amagats entremig d’aquestes branques.